Lleteresa de camp

Euphorbia segetalis L., Sp. Pl.: 458 (1753)
=E. tetraceras Lange in Vidensk. Meddel. Dansk Naturhist. Foren. Kjøbenhavn 7: 127 (1865) 

=E. pinea L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 333 (1767)

Exemplar de lleteresa de camp en un erm pedregós,  la Fatarella, 7 de gener de 2013

Herba anual o perennat de la família de les euforbiàcies, glabra i glauca. Les tiges són simples o poc ramificades. Les rames tenen tonalitats vermelles. Rarament supera el mig metre però hem vist exemplars de més de 80 cm.

Tija amb fulles de lleteresa de camp en un erm pedregós,  la Fatarella, 
7 de gener de 2013

Fulla de lleteresa de camp en un erm pedregós,  la Fatarella, 7 de gener de 2013

Les fulles són lanceolades o linears, de fins 40 x 4 mm, enteres, agudes; les inferiors, caduques prematurament.

Inflorescència de lleteresa de camp en un erm pedregós,  la Fatarella, 
7 de gener de 2013

Les inflorescències s'anomenen pleocasis amb flors en una estructura especial anomenada ciati; els pleocasis estan formats per diferents radis bifurcats, les bràctees pleocasials són ovades o lanceolades, lliures.

Tija amb inflorescència de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 
7 de gener de 2013

Inflorescència de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013

El ciatide, fins a poc més de 1,5 mm, té nectaris apendiculats en forma de croisant, verdosos o groguencs, corniculats. Floreix durant tot l'any.

Fruit de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013

El fruit és subesfèric de fins a 4 x 3,5 mm solcat, de secció trígona, té una banda granulosa a ambdós costats de la línia surcal. Les llavors de fins a 3 x 1,5 mm són reticulades i grisenques.

Habitat de lleteresa de camp, erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013

Habita les comunitats arvenses dels horts i dels camps (Solano-Polygonetalia) i en concret les comunitats de secans (Diplotaxion), els herbassars ruderals i arvenses clars amb la ravenissa blanca o comuna (Diplotaxietum erucoidis heuphorbietosum segetalis), en camps de cultiu de secà sobre sòls sovint pedregosos.

És una espècie de distribució mediterrània; les formes de distribució més nòrdiques i africanes de les platges s'han considerat com a subs. pinea ( =E. pinea L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 333 (1767)).

La trobem a tota la comarca de forma molt comú i sovint abundant.

El seu làtex blanc és irritant com en tota la resta de lletereses.