dimarts, 15 de gener del 2013

Margalló

Chamaerops humilis L., Sp. Pl.: 1187 (1753)
Phoenix humilis (L.) Cav., Icon. 2: 12, tab. 115 (1793)



Plantes de margalló als penya-segats del Pas de l'Ase, Ascó - Garcia,
28 de desembre de 2012

El margalló és una palmera arbustiva, de la família de les palmes. És polígama dioica, amb peus masculins i femenins; amb el tronc molt curt, que no arriba als 40 cm de diàmetre i cobert de les fibres de les fulles velles. Rarament supera els 4-5 m i rebrota de la base després dels incendis.



Fullam de margalló al Pas de l'Ase, Ascó - Garcia, 28 de desembre de 2012

Les fulles són palmades, de fins a 70 x 80 cm, en forma de ventall i marcescents. El pecíol és allargat i amb els marges coberts d'espines inclinades cap a l'àpex (antorses).


Plantes de margalló al Pas de l'Ase, Ascó - Garcia, 28 de desembre de 2012

Fruits, brolla de margalló sobre sòl calcari esquelètic, el Garraf (B), Catalunya, novembre de 2008

Inflorescències en forma d'espata amb 2 lòbuls de fins a 40 cm que creixen entre les fulles, embolcallades per 2-4 espates una mica llanoses al marge. Les flors solitàries són groguenques; 3 sèpals i 3 pètals; 6 estams les flors masculines i 3 carpels les femenines (sovint 2 avortats). Els fruits són drupes que recorden els dàtils i de fins a poc més de 25 mm. Les granes allargades no passen dels 3-4 cm de llargada. Floreix del març al juny i fructifica a la tardor.


Rebrots de margalló després d'un incendi, Rasquera, Baixa Ribera d'Ebre,
setembre de 2012

Rebrots de margalló després d'un incendi, Rasquera, Baixa Ribera d'Ebre,
setembre de 2012

Plantes de margalló als penya-segats del Pas de l'Ase, Ascó - Garcia, 28 de desembre de 2012

Hàbitat del margalló als rocams del Pas de l'Ase, Ascó - Garcia,
28 de desembre de 2012


És l'única palmera autòctona d'Europa i de distribució mediterrània de l'oest. Habita les brolles de margalló en llocs litorals i sovint sobre rocams o sòls esquelètics.

Molt rar a la nostra comarca, el Pas de l'Ase és probablement un dels punts més continentals de Catalunya, a més de la seva penetració a la Conca de Barberà. Marca el límit termòfil de la zona estudiada. Pel litoral de la Península no supera el Llobregat, a excepció d'algunes poblacions empordaneses i reapareix ja a l'est de la costa francesa.

És una planta que s'ha usat en cistelleria i també se li han donat altres usos tèxtils. És utilitzada en jardineria, sobretot varietats amb tronc ben desenvolupat. Els brots tendres són comestibles i des de molt antic a la Baixa Ribera d'Ebre se n'han utilitzat les fibres per fer cistelleria, cordes, graneres, etc.

Els dàtils d'aquesta espècie són astringents pel seu alt contingut en tanins.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...