Aïzóon

Aizoon hispanicum L., Sp. Pl.: 488 (1753)

Mata d'aïzóon en flor, vers Almatret, 13 d'abril de 2013

L'aïzóon és una planta herbàcia, anual, de la família de les Aizoàcies, carnosa, ramificada des de la base, normalment ajaguda, glabra  i coberta de papil·les hialines molt evidents, no sol superar els 30 cm.

Detall de fulla d'aïzóon, vers Almatret, 13 d'abril de 2013

Fulles sèssils, lanceolades, de fins a 10 x 6 mm, alternes les basals i oposades la resta, una mica carnoses i papil·loses com quasi tota la planta.

Aïzóon en flor, vers Almatret, 13 d'abril de 2013

Flors pentàmeres, axil·lars i solitàries; tèpals verds exteriorment i blancs a l'interior,  de fins 7(8) fins a 15 mm de llargada, acescents; fins a uns 15  estams; ovari super envoltat pel tub, amb 5 lòbuls; floreix del febrer a l'estiu.

Aïzóon en fruit, vers Almatret, 13 d'abril de 2013

Fruit en càpsula, de fins a 20 mm de diàmetre, pentagonal amb les sutures una mica alades; granes de fins a 1 mm, tuberculades i reticulades.

Típic hàbitat xèric d'aïzóon, vers Almatret, 13 d'abril de 2013

Habita indrets molt secs, de vegades amb el sòl poc o molt salí i argilós.

Molt rara a la nostra comara d'on solament coneixem 3 localitats a Riba-roja i 2 a Flix, probablement n'hi hagi d'altres que desconeguem;  és fa més comú cap a Almatret i Faió.

És planta dels indrets subdesèrtics del sud de la mediterrània subdesèrtica d'Europa i del nord d'Àfrica (regions irano-turaniana i sahariana). A la Península Ibèrica es troba a la part continental de la Conca de l'Ebre, a localitats escasses de ses Illes i al litoral de part d'Andalusia, molt comú al Marroc.