dilluns, 4 de març del 2013

Perdiguera

Helianthemum violaceum (Cav.) Pers., Syn. Pl. 2: 78 (1806)
Cistus violaceus Cav., Icon. 2: 38, tab. 147 (1793)
=H. apenninum (L.) Mill., Gard. Dict. ed. 8, n.o 4 (1768)
subsp. violaceum (Cav.) O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 80 (1974)
=H. lineare (Cav.) Pers., Syn. Pl. 2: 78 (1806)
=H. strictum (Cav.) Pers., Syn. Pl. 2: 79 (1806)
=H. apenninum (L.) Mill. subsp. pilosum sensu O. Bolòs & Vigo, non (L.) P. Fourn.
=H. pilosum auct., non (L.) Mill.



Perdiguera en flor, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Planta perenne de la família de les cistàcies, d'aspecte grisenc; base de la petita mata una mica llenyosa, rames ascendents o erectes; tiges piloses, pèls curts i blanquinosos.


Perdiguera en flor, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013
Fulles de perdiguera, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Fulles linears amb els marges revoluts, poc piloses a l'anvers i una mica més al revers; limbe de fins a 15 x 2 mm; estípules de fins poc més de 3mm, linears, més llargues que el pecíol amb pèls a l'àpex.


Flor de perdiguera, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Inflorescència laxa, sovint amb més de 10 flors; bràctees linears més curtes que els pedicels; poncelles còniques agudes amb l'àpex retort.


Flor de perdiguera, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Flor de perdiguera, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Sèpals interns el·líptics de fins a 3-4 x 4-5 mm en fruit, amb costelles prominents de color vermellós violaci i solcs no pilosos, els externs de menys de la meitat que els interns, linears, de colors verdosos o vermellosos violacis; pètals de fins poc més de 8 mm, obovats, blancs, de vegades maculats. Floreix del febrer al maig, molt rarament abans o després.

Fruit en càpsula de fins a uns 5 mm, més curta que el calze, de tendència ovoide, pilosa, amb nombroses llavors. Granes d'uns 1,5 mm, marró clar o més fosc.


Flor de perdiguera, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Habita els clars de matollars i garrigues, erms dels bancals de secà, en sòls àrids, de vegades pedregosos   i calcaris o guixencs, gens rar a les timonedes (Thymo-Siderition).

Planta comú en algunes parts de la nostra comarca i més rara en altres, no gaire abundant.

Distribució mediterrània.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...